El municipi de farrera es crea el 17 de febrer 1847, per fusió dels municipis de Burg, Farrera i Alendo, Mallolís (que abans pertanyia a Tírvia) i Montesclado (que comprèn Glorieta, agregada a Montseclado amb anterioritat a 1832) (Burgueño i Lasso de la Vega 2002).
Segons el conegut Diccionario de Pascual de Madoz (1845), just abans de la fusió, el municipi de Farrera tenia 101 habitants (Alendo 25h, Mallolís (30h), el municipi de Burg 100h i el de Montseclado (que comprèn Glorieta ) 40h.
Els llocs més antics esmentats són els d’Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1130 en poder d’Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes del 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).