El municipi de Farrera està enclavat al bell mig de la vall de la Coma de Burg, un marc incomparable de bells paratges, on els pobles encara conserven l’encant d’un antic passat i on es combinen tradició i progrés. Llocs on la pau i tranquilitat encara es poden sentir i tocar en un territori ple de constrastos insòlits. És per això que, durant molts anys, un cartell a la carretera abans d’entrar a la vall deia: “Aquí es pot escoltar el silenci”.
El terme municipal té una extensió de 61,85 km2 i està format per 6 pobles: Farrera, Burg, Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta, molt pròxims entre ells i amb carrers i cases que conserven tot l’aire antic. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó, totes elles normalment deshabitades. Les dades històriques que identifiquen aquesta vall amb personalitat pròpia daten del segle XI.
Geografia
El 50% del territori forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu i està pendent d’una nova ampliació. Es destaca la Serra de Màniga amb el seu cim més elevat, el pic de Màniga (2.515 m), a l’est el cap de Ras de la Font Negra (2.386 m) i Coll de So; al sud el Cap de Juverri (2.088 m) i Pic d’Urdossa ( 2.225 m).
Clima
El clima és d’alta muntanya i es caracteritza per la variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l’any però més abundants a la tardor i primavera. L’ambient és sec, cosa que facilita la resistència al fred i a la calor. L’hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i de vegades també durant el dia. Les nevades poden ser copioses entre finals de novembre i abril.
Població
La població ha estat sempre escassa assolint el seu màxim en els 469 habitants el 1930. Des d’aleshores el descens de població ha estat molt marcat fins la dècada del 1980, que ha tingut una petita recuperació. Malgrat que la població oficial és de 157 habitants (2010), permanentment hi viuen només una vuitantena de persones.
Economia
L’economia sempre ha estat de caràcter agrari i ramader, destacant la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, la poca població que viu a la vall continua dedicant-se a activitats agroramaderes, aprofitant les nombroses bordes d’alta muntanya, i més recentment a l’agroturisme.