Sant Bartomeu
L’església parroquial de Sant Bartomeu és un típic edifici d’una nau i esvelt campanar de torre, amb el cos superior vuitavat i coberta piramidal.
Tot i que l’origen de l’edifici degué ésser medieval, l’edifici actual és d’estil barroc.
La primera cita documental és la visita pastoral de 1595. A la de l’any 1758, es destaca la notícia que l’església és de nova planta.
Sant Roc
Església parroquial de pedra, una nau i campanar de torre amb el cos superior vuitavat i coberta piramidal, que té la peculiaritat de tenir una arcada a la base de mida suficient perquè hi circulin els cotxes.
Procedent de la primitiva església es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya el frontal romànic de Farrera, de fusta pintada, amb el pantocràtor voltat pels símbols dels evangelistes i pels dotze apòstols repartits en quatre grups de tres arcs, que ha estat relacionat per Gudiol amb l’anomenat Mestre d’Andorra (d’estil bizantinitzant, amb predomini de verds i blaus, i grocs i verds al fons), actiu vers el 1200.
Sant Martí
L’església de record preromànic de Sant Martí està mancada d’informació documental. Les úniques referències que s’han pogut constatar són tardanes. Vicente de Frígola, l’any 1824, cita “el lugar de Mallolís”.
Sant Martí de Mallolís és un edifici d’una sola nau amb un absis trapezoïdal orientat a llevant, que mesura de profunditat per de llum. La zona absidal es cobreix amb volta de canó, i la nau ho fa amb encavallades de fusta. Un arc diafragmàtic divideix l’espai de la nau en dues meitats. En el mur de ponent hi ha un òcul d’època posterior i vestigis d’un cor de fusta. El paviment és fet amb lloses, possiblement d’època més tardana al moment de la construcció.
La part més interessant d’aquesta església és, sens dubte, el mur meridional. En aquesta paret s’obre la porta d’accés del temple, la tipologia de la qual és de mig punt amb dovelles radials fins a l’inici de l’arc. En el decurs del temps, s’afegí una sagristia, de planta rectangular, que ocupa el costat sud de l’absis i una part de la nau.
Apareix en una pedra del mur de ponent, datada el 1814, per bé que no afirmem que aquesta modificació fos duta a terme en aquest moment.
Sant Esteve
L’església parroquial de Sant Esteve de Montesclado, de la qual només es conserva la façana sud, és un edifici de pedra i d’una nau, té el portal d’entrada per la torre del campanar, que s’alça en un extrem de la nau i és asimètric; és decorada per uns frescos fets en època moderna. Al turó de Sant Andreu, es trobava la petita capella de Sant Andreu, que li donà el nom.
Sant Quirze
És una petita església que fou sufragània de la de Montesclado.
El fet que estigui dedicada a sant Quirze i que tingui la porta en el mur sud fa pensar en un possible origen medieval.
Edifici d’una sola nau i campanar d’espadanya, que en el seu interior conserva una talla de fusta romànica de Santa Julita amb sant Quirze en braços.