Santa Eulàlia d’Alendo
L’església de Santa Eulàlia d’Alendo és sufragània de Sant Roc de Farrera. És una construcció d’una sola nau amb un absis semicircular a la capçalera orientat ves llevant.
La coberta de la nau és feta amb encavallades de fusta, i com és característic en aquest tipus d’esglésies, la porta d’accés es troba ubicada gairebé a la part central del mur meridional.
L’edifici té un campanar d’espadanya de dos ulls, força particular ja que se situa damunt de l’arc triomfal. En el document conegut com l’acta de consagració de la Seu d’Urgell hi apareix l’església d’Alende com integrant de «(…) ipsas parrochias de valle Tirbiense (…)», i de l’anàlisi dels elements arquitectònics es dedueix que pertany a les acaballes del segle XII.
Santa Maria de la Serra
Una mica al N de Farrera, dominant l’interfluvi dels barrancs de Farrera i de Burg, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Serra, edifici del segle XI amb modificacions al XII, un important edificació si es te en compte el marc geogràfic en que es construí. Consta d’una sola nau i absis semicircular a la capçalera, un arc triomfal en degradació separa la capçalera de la nau. La zona central de l’absis presenta actualment un gran esvoranc, fet que no permet saber si en aquest punt hi havia alguna obertura, però actualment s’hi està realitzant una rehabilitació.
Sant Francesc
A llevant del poble de Burg, camí de les Bordes de Burg, hi ha l’ermita de Sant Francesc, situació que respon a l’organització política que es donà a partir del segle XI.
Segons un petroglif, situat a la façana de ponent, es dedueix que fou refeta el 1727, moment en què degué canviar de titularitat. Per una altra inscripció en el campanar d’espadanya, on diu «record de la Santa Missió 1923», se sap que aquest any, devia estar encara oberta al culte.
Com moltes altres esglésies patí les conseqüències de la guerra civil espanyola. De la seva construcció primitiva avui en resten tots els murs perimetrals, i l’absis estava cobert amb una volta de canó, que s’esfondrà en algun moment dels anys vuitanta del segle xx.
Magdalena de la Ribalera
Santuari i antic hospital, al límit amb les Valls de Valira i comarca de l’Alt Urgell. Està situada al mig d’un paisatge solitari i paradisíac. Cruïlla de 3 camins a Farrera, Ars i Sant Joan de l’Erm. Als peus de l’ermita corre suaument el riu que li dóna nom.
Disposem de poques referències documentals de l’edifici, el seu origen romànic és difícil de datar. Al S. XV estava integrada a l’Oficialat de Tírvia, del vescomtat de Castellbó. Com mostren els carreus situats sobre la porta, la capella ha estat objecte de diferents reconstruccions, la darrera l’any 1960, com indica un monòlit al fons de l’absis semicircular. Planta rectangular i porta d’accés d’arc de mig punt. El conjunt és de pedra i la coberta de llosa.